Els de boscos com peix dins l’aigua

Per fi ha arribat el dia, el moment que tots estàveu esperant. Sí, després de cinc llargs dies mossegant-vos les ungles, ens ha arribat l’hora d’escriure. Nosaltres, els intrèpids i enginyosos joves del grup de boscos, forestals, de canvi climàtic, o de mapes (pels amics). Avui ha estat un dia de descans per tots els grups de Joves i Ciència, tots menys uns servidors; ja que anar d’excursió és el nostre dia a dia. De fet, tornar al nostre hàbitat natural ha resultat realment agradable. Hem d’aprofitar al màxim el temps que ens queda amb la nostra estimada Terra...

Hem començat el dia plens d’energia, gràcies a les berlines que ens han ofert per esmorzar, tot i que amb la quantitat d’ensaïmades que ens hem anat trobant pel camí no ens haurien fet falta. Els de boscos, que estem ja acostumats a aquest tipus de caminades, hem encapçalat la marxa a bon ritme (tot i que després de mitja hora ens hem anat quedant enrere). Es veu que aquí els diumenges se’ls prenen de manera diferent, les caminadetes per la platja són substituïdes per grans odissees a la muntanya. De totes maneres, al final hem arribat a una gran esplanada de pastures. Allà ens hem fet amics d’unes vaques, i esperem no tornar-nos-les a trobar avui per sopar ;).

Després de “pul·lular” per les pastures durant una estona i fer fotos dignes de ser exposades al Louvre, hem baixat (perquè com sabeu, tot el que puja baixa). Finalment hem arribat a MónNatura, on ens hem refrescat amb aigua freda.

També hem aprofitat l’excursió i les estones lliures del dia per treballar en el projecte d’astrobiologia, que va ser presentat ahir a la nit com un treball interdisciplinari. La nostra missió és plantejar la possibilitat de vida als exoplanetes que se’ns han presentat. Per fer-ho haurem de cooperar els 5 membres del grup representants de cada projecte; aplicant els coneixements adquirits durant aquesta primera setmana per poder interpretar correctament les cartes d’informació que se’ns han donat dels exoplanetes.

Aquest cop no ens tocava pas barrenar, sinó que abans del gran festival hem berenat, que és diferent. Potser no enteneu el doble sentit, però amb el verb barrenar fem referència al fet d’extreure cores (mostres) dels troncs dels arbres per tal d’estudiar les seves edats, les condicions climàtiques amb les quals han crescut i altres factors. Després d’aquesta petita broma educativa, us informem plaentment de l’espectacle que se’ns ha ofert: la cloenda del festival “Dansàneu”, un recull d’actuacions de folklore de les terres catalanoaragoneses. En definitiva, un viatge espiritual mitjançant la dansa contemporània. Hi apareixien una noia i un noi ballant en parella, mentre dues dones s’encarregaven del cant i el muntatge de taula de sons i un altre home tocava la guitarra. Molts dels nostres companys no han entès ben bé el fil de l’activitat. Pels que sí que sabem apreciar les veritables obres d’art, ha estat una experiència molt enriquidora.

En definitiva, ha estat un dia no pas relaxant, però sí actiu i diferent. Com a conclusió final podem dir que, efectivament, els nostres temors s’han fet realitat: de segon plat hi havia “txurrasco”. Pobres vedells...