Estades MónNatura Pirineus - 2014. Experiència

Bon dia a tots i a totes,

sóc Jan Tomàs, participant de la setena edició del Programa Joves i Ciència.

En un principi, quan al meu col·legi se'm va proposar presentar-me al Programa, vaig pensar que era impossible que d'entre 800 i escaig persones que sol·licitaven entrar-hi, pogués arribar a formar part de la cinquantena de places que s'admetien. Val a dir, però, que aquest pessimisme, en part, es veié accentuat, perquè de les tres persones que ens hi vam presentar, potser sóc la que tinc un expedient acadèmic més "normalet". Unes setmanes més tard, vaig rebre un correu en què se m'informava que havia estat preseleccionat. El dia que els investigadors que lideraven el projecte que havia escollit (el de Limnologia) em van entrevistar, estava molt nerviós!! Per tant, com és freqüent en la meva persona, en sortir del despatx vaig pensar que no havia anat del tot bé. Bé, d'això ja fa més d'un any, però aquí em teniu!!

MónNatura Pirineus... espectacular, genial, meravellós, indescriptible, etc. (hi ha un munt de qualificatius per descriure tal experiència)!! Digueu-me, però,... què és més gratificant que esmorzar gaudint de l'observació dels voltors que planegen al voltant del PAS (Punt d'Alimentació Suplementària) que hi ha davant del centre, o dels pinsans que s'alimenten a les menjadores, o dels cabirols i les daines que s'endinsen en l'espessor de les pinedes de pi negre, etc.?? Ja deveu haver notat que sóc un amant incondicional de la natura...

De totes maneres, el més impactant i sorprenent que m'ha aportat aquesta estada ha sigut haver conegut 49 persones amb les mateixes inquietuds i ganes d'aprendre que jo, amb qui pots debatre qualsevol tema abans de posar-te a dormir, etc. En definitiva, amb qui pots compartir més que una passió, pots compartir CIÈNCIA!! Sembla que, per uns dies, t'aïlles del món en què vivim i t'endinses en el paradís de les meravelles!!

Què millor que gaudir veient com la resta del grup es riu de tu quan ets dins d'un estany mig gelat (a no sé quants metres d'altitud)...? -aquesta anècdota la viuran de més a prop els participants del projecte d'ecologia d'aigües continentals.

En fi, no em vull enrotllar més del compte (encara que em sembla que ja ho he fet), per tant, només us vull dir que gaudiu al màxim d'aquesta oportunitat, ja que com aquesta se'n troben ben poques!! Que us ho passeu molt bé!!


I, per cert, que ni el paisatge ni el que el compon (fauna i flora) us passin per alt!!!


Una abraçada,

Jan


Comentaris

De moment el millor són les daines i els cabirols, i ho saps!! Només ahir, vam veure un senglar, una daina, un cabirol, dos esquirols, quatre voltors i vam sentir un cucut, tot a la tarda. Ja li he dit a la Laia allò de les carreretes, i no s'ha sorprès, m'ha dit que si et coneixia jajaja
Veig que encara em recorda!! Dóna-li molts records de part meva!! No hi hagut sort amb el trencalòs?? Així què, els cama-secs ja s'han dignat a sortir??
Per cert, com has vist l'avifauna?? Espècies remarcables??
Sí avui n'hem vist un de trencalòs! I creiem que un voltor negre també! Ja et faré la llista
Òndia, quina sort!! Quina enveja que em feu!!! No heu vist pas el gall fer, no?
Quins records!! Sisi....el teu ball al llac glaçat encara el tinc bastant present! Dona gracies que vaig tenir la genial idea de deixar constància del moment amb uns quants videos