Una Fase 3 inoblidable: l'experiència de dos Joves i Ciència a Madagascar!

L’Elisenda Baró i el Lucas Bogaert són dos participants de la tercera fase del Programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya La Pedrera que tot just aquest any finalitzen el seu pas pel programa i ben aviat començaran els seus estudis universitaris. Durant la primera fase del programa, les Estades científiques a MónNatura Pirineus, tant l’Elisenda com el Lucas van ser seleccionats per participar al projecte d’ecologia “Els ecosistemes aquàtics de muntanya, com els afecten les activitats humanes?” liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). Un cop finalitzades les Estades, van haver d’escriure un article científic per entrar a la segona fase de Joves i Ciència. L’Elisenda va estar treballant en un projecte sobre el paper de l’emoció en la memòria i el Lucas va escriure un article sobre els impactes del canvi global i l’activitat humana en diferents tipus d’ecosistemes. Durant la segona fase del programa, les Estades al Centre de Recerca, tant el Lucas com l’Elisenda van participar en una estada a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). A partir de la seva experiència a l’ICTA i el contacte amb les investigadores amb qui van estar treballant, aquest any els dos joves van organitzar la seva estada de recerca internacional, en el marc de la tercera fase del Programa Joves i Ciència, al Centre ValBio de la Stony Brook University a Madagascar. D’aquesta manera, aquest estiu han tingut l’oportunitat de treballar en un projecte de recerca i conservació de lèmurs al Parc Nacional de Ranomafana.

Salama!

Ja portem 12 dies al Parc Nacional de Ranomafana. Per la tercera fase del programa, estem al Centre Valbio, el centre de recerca més gran de Madagascar i el tercer més gran del continent africà. Aquí s’estudien les espècies de lèmurs que viuen en el parc que envolta el centre, a més d’acollir altres projectes de recerca, com ara sobre ratpenats o ocells, i projectes socials, com ara la reforestació i el desenvolupament de l’economia de les poblacions del voltant.

Però què fem nosaltres aquí? Doncs després d’alguns problemes amb el permís per accedir al parc nacional, estem acompanyant l’equip que segueix dos grups de lèmurs de l’espècie Propithecus edwardsi, també anomenats Sifaka. La setmana passada vam seguir el grup 1 i vam apuntar totes les seves activitats, a més de recollir mostres fecals per a analitzar-les al laboratori. El grup està format per tres individus, la mare, el pare i l’infant de l’any passat. Però, sorpresa! El cap de setmana anterior havia nascut un bebè lèmur, així que l’hem pogut observar. Tot i que això no és realment una bona notícia, ja que els Sifaka tenen una cria cada dos anys i l’última va néixer l’any passat. Això preocupa els investigadors, que pensen que segurament és degut a la anormalment gran disponibilitat de menjar que tenen actualment i a una estació de pluges un mes més llarga del que és habitual. També hem tingut la sort de veure altres lèmurs i petits animals, com ara camaleons i unes quantes mangostes. A més, hem pogut analitzar algunes mostres fecals al laboratori per trobar-hi paràsits. Ara podem dir que els nostres lèmurs no tenen cap problema de salut.

Aquesta setmana, no estem tenint tanta sort. Està plovent molt i hem de seguir el grup 4, que tenen un territori molt més gran i són més difícils de trobar. Així que portem dos dies buscant-los, sense èxit, dins del bosc humit, ple de sangoneres que ens hem de treure contínuament. Esperem trobar-los demà!

Per concloure, podem dir que està sent una experiència molt interessant i entretinguda, tothom és molt agradable i sempre estan disposats a ajudar-nos. Ens queda una setmana i ja notem que ens serà difícil abandonar aquest lloc tant espectacular...

Elisenda Baró i Lucas Bogaert